allò que no té nom

Comença a ser costum penjar coses relacionades amb la música i concretament amb Manel. Per no perdre el costum avui porte els acords (i la lletra) de Benvolgut, cançó que obre el disc “10 milles per veure una bona armadura”. La cançó està en Re M, i com sol ser habitual trobem els acords de I, IV i V majors, i també la VI menor. En aquests casos els acords són: Re M, Sol M, La M i la sisena si m. L’estructura de la cançó és la mateixa al llarg de les tres estrofes, per tant només pose els acords acompanyant a la primera d’elles. Un últim apunt abans de posar el vídeo i la lletra. Si mireu el vídeo de l’actuació a Buenafuente i intenteu acompanyar-lo, veureu que no sona bé. Això és perquè la toquen transportada un to més agut, és a dir, en Mi M. En aquest cas els acords seran Mi M, La M, Si M i do# m.
I ara sí, ací està el vídeo, i més avall la lletra:

Re M
Benvolgut, permet-me suposar
_________________________________________________La M
que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial
____________________Sol M_____________si m
més o menys així com jo, estàs assabentat
__________________________________________La M
de la meva existència, de les coses que faig
_____________________Re M
Benvolgut, jo ho reconenc, què hi faré, covard de mi,
_____________________________________________La M
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
___________________Sol M____________________si m
vostres són les promeses que ningú no complirà,
__________________________________________________La M
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
_______________________________Re M
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
________________________________________________________La M
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
______________________Sol M_________________si m
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
__________________________________________La M
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
______Sol M________La M_______Re M____Sol M_________La M__________Re M
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
_______La M_____________________________Sol M_______________Re M
Tu assenyales l'àbsis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
_____si m________Sol M___________La M
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
_________si m_________Sol M____________La M
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
___________Re M
estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.