A estes altures de gener, tots els estudiants estem ja en època d’exàmens. Això vol dir llargues estones a casa o a la biblioteca assegut davant uns apunts, un ordinador o altres estris d’estudis. Per acompanyar-nos durant aquestes hores d’estudi molts de nosaltres ens acompanyem de la música. Ara bé, quina música triem?

Potser sou d’aquells que una volta us poseu a estudiar us oblideu de tot el vostre entorn de tal forma que ja pot estar sonant la vostra cançó favorita que per vosaltres no serà més que una remor de fons que us fa companyia. Per sort o per desgràcia, aquest no és el meu cas i si sona una cançó que conec, inconscientment comence a cantar la lletra, distraient-me en major o menor mesura del que estic fent.

Quina és la solució? Escoltar cançons instrumentals o bé escoltar música que no conega, o que conega poc, de forma que el meu cervell no tinga la temptació de distreure’s massa.

Fa uns anys optava per escoltar bandes sonores que tenien alguns temes instrumentals i els que eren cantats habitualment no coneixia la lletra (La banda sonora de Kill Bill 1 i 2, per exemple, m’ha acompanyat en tots els exàmens de matemàtiques des de 1r de batxillerat), però l’any passat vaig canviar una mica de rutiens.

Estava subscrit a un bloc que anava publicant, junt amb un enllaç per la descarrega, diferents discs, la major part d’ells en català. I un d’aquells discs va ser Bed & Breakfast, d’Els Amics de les Arts. En aquells moments, almenys a terres valencianes, eren uns desconeguts. De tot el meu cercle d’amics només una altra persona (que jo sàpiga) havia començat a escoltar-los aleshores. El nom del grup em va semblar curiós i vaig pensar que podien estar bé. Un any després tinc el B&B i el B&B + Castafiore Cabaret remasteritzat, una samarreta i he anat a 4 concerts d’ells, dos a València, un a Vinaròs i un altre a Barcelona, per tant crec que puc dir que vaig fer una bona elecció de grup.

 

 

Enguany estic escoltant uns quants grups, però sobretot dos: Mishima, que ja porten un temps voltant i els he escoltat un poc, però massa poc per coneixer-los bé, i MiNE!, l’autentic descobriment d’enguany, que van guanyar el SONA 9 l’any 2009 i van treure el disc a finals de 2010.

 

Una eina molt útil per aquest tipus d’objectiu és Spotify i més des que pots veure les llistes de reproducció dels teus amics. Gràcies a això he descobert també a una cantant sueca (sueca, sí, de Suècia, no de Sueca) que es diu Melissa Horn, així vaig preparant-me per l’Erasmus.

Alguna altra recomanació?