Erasmus (0): Preàmbul

Estocolm

Com començar un post després de 4 mesos sense posar res al bloc, i de 7 sense posar res més, diríem, “personal”?
La veritat és que m’hagués agradat anar escrivint alguna cosa més sovint, dels moments en què vaig saber que me n’anava a Estocolm, quan vaig saber que no tenia casa, quan la vaig aconseguir, els preparatius de la maleta, la setmana de relax en Mallorca, l’incident amb la maleta a tres dies de partir…
Arribats a aquest punt algunes d’aquestes coses ja no té sentit que les explique, més perquè bé eren coses del moment, o no ja les vaig explicar via facebook. D’altres potser sí que podria explicar-les aquí, però tocaria fer un exercici de memòria i, amb el poc que solc escriure, no vaig a posar-me a contar coses que van passar fa diversos mesos. El que si que faré serà tornar enrere unes setmanes i intentar contar-vos les coses que m’han passat fins ara a Estocolm, així com intentar mantindre un ritme d’escriptura constant per poder explicar-vos les coses que passen per ací.

A partir de demà, espere, començaré per explicar-vos l’arribada a Estocolm i els primers dies que vaig passar ací amb els pares i Júlia, i més tard també amb Joan i Fernando, abans de començar el curs de suec.

Pròxima parada: Europa

Avui he entregat la sol·licitud d’Erasmus.

Tot i que feia molt de temps que mirava coses i que deia que me n’aniria d’Erasmus, és ara quan realment comença tot.

Encara no sé quin destí em donaran, però abans de saber-ho tinc una altra cosa de què preocupar-me.

Del 4 al 9 de febrer me’n vaig a Turquia a vore a Blanca i dia 10 es la prova de nivell d’anglès. És la primera escala en el camí i cap a finals de febrer o principis de març em diran quin és el destí finalment assignat.

Com sabreu els que em coneixeu, des de ja fa molt de temps que tinc al cap la idea d’anar-me’n a Estocolm, i aquesta és la meva primera opció. En principi no hauria de tindre problema ja que hi ha tres places i tinc prou bon expedient, però mai se sap. Com a segon destí està la TKK de Helsinki i com a tercer la universitat de Linköpings, també a Suècia. Aquests tres destins son els que em permetrien convalidar un nombre considerable d’assignatures de l’especialitat d’Intel·ligència Artificial. La resta de destins són destins interessants, per tal de no quedar-me sense plaça a un lloc que m’agrade, però no serà tan fàcil aconseguir convalidacions de la branca d’IA. Entre aquests destins hi ha llocs tan interessants com Copenhagen, Oslo i fins i tot Reykjavík (us imagineu un any allà? segur que també seria d’allò més interessant).

Ara, però, una volta entregats els papers, toca oblidar-se de Suècia, Finlàndia i Islàndia per una temporada i centrar-se en els exàmens, en un any especialment dens i complicat.

El camí però, ja ha començat i tot i que de moment avança poc a poc i no sé del cert on em portarà, una cosa és segura: Pròxima parada: EUROPA!