Petita reflexió sobre els drets d’autor

Darrerament s’està parlant molt dels drets d’autor. Són la causa principal de la criminalització de les descàrregues a Internet. Se’ns diu que no reconeixem la feina dels autors (no la reconeixem econòmicament, s’entén).

La meua experiència em diu que la gent que més coses es descarrega d’internet, en canvi, és qui més paga. Us puc posar el meu cas com a exemple, jo gairebé tots els mesos em compre algun disc d’algun grup que m’agrade. Si hi ha alguna pel·lícula que vull vore, la descàrrega és l’última alternativa per si no he tingut ocasió d’anar al cinem. El cas de les sèries he de reconeixer que ho veig tot descarregat d’internet, però no pel preu, sinó per la publicitat i l’idioma, de manera, que en certa manera estic reconeixent més encara la feina, en aquest cas, d’actors i guionistes.

En canvi, les televisons espanyoles sembla que no prediquen amb l’exemple. Una cosa que sempre m’ha cridat molt l’atenció és que ací, fins i tot les cadenes més acurades (per exemple TV3) tan bon punt acaba la pel·lícula o la sèrie tallen l’emissió, ometent els títols de crèdit. Aquest és només un dels exemples del poc respecte que es te ací realment per la feina dels autors i artistes. Més exagerat és, per exemple, el fet que durant molt de temps s’emetien en 4:3 programes l’emissió original dels quals era en 16:9. Per no parlar ja de les barbaritats que fan els d’antena 3 amb algunes emissions.

En fi, trobe que abans de demanar al ciutadà que respecte els drets d’autor s’hauria de demanar a les grans empreses (distribuidores, emissores de televisió, etc) que respectaren una mica més la feina d’aquests, però una vegada més, ací el que importa són els diners i res més.