FILLS DE PUTA!!!

Acabe de Llegir això a menéame la següent notícia:

La SGAE cobrará por los derechos de autor de la música que se interpretó en ‘La Marató’ de TV3

Las personas afectadas de enfermedades mentales graves no serán las únicas que se beneficiarán del dinero recaudado durante La Marató de TV3. La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) se embolsará alrededor de 45.000 euros en concepto de derechos de autor a través de los discos editados por la cadena autonómica para recaudar fondos. [...]

notícia original

Tenen uns collons com un piano. Els convidats van al programa de bades, els voluntaris que hi col·laboraren eren això, voluntaris; i els artistes que van intervenir en la gravació  del disc ho van fer de forma altruista, renunciant als seus drets, però pel que sembla això no és vàlid per a la SGAE que, sent una organització “sense ànims de lucre”, sempre s’ha d’emportar beneicis. La veritat és que darrerament m’estan tocant molt els collons!

Va de metges…

Avui parlem de metges, però no d’un metge qualsevol sinó del Doctor Gregory House.

Aquest doctor, protagonista de la sèrie homònima, va arribar a les nostres televisions ara farà ja 4 anys i ha aconseguit un lloc setmanal a la graella televisiva, sent un dels programes de més audiència de cuatro.

Quan vaig començar a seguir la sèria, recorde que un dia comentant amb ma mare vaig arribar a la conclusió de que tot i que la sèrie, a diferència de Heroes o Lost, que ens conten una història i aquesta història està condemnada a acabar, House, i les sèries de metges en general no ho estan. Està clar que no poden ser eternes, però el més clar exemple del que dic és la sèrie ER (traduïda a Espanya com Urgencias) que du ja 14 temporades. House, en canvi, em va donar la sensació que acbaria cansant pel propi personatge.

Content estic d’haver-me de menjar les meves paraules. A dia d’avui, House és una del sèries que més m’agrada de totes les que veig. El personatge, clau de l’èxit de la sèrie, va evolucionant temporada rere temporada, conservant tota la gràcia inicial, però canviant suficient com per no avorrir-te d’ell.

A partir d’aquí pot haver algun spolier, si no has vist mai House, però tens intenció de veure-la et recomane que no segueixis llegint.

Pantalla nova

Mentre estic a l’espera de l’ordinador nou, el qual me compre dilluns que ve, avui m’he comprat ja la pantalla, i quina pantalla senyors.

És un monitor Samsung panormàmic de 22 polzades. És a dir és un SENYOR monitor.

Em feia molta il·lusió tenir per fi una pantalla nova, ja que les que havia tingut fins ara sempre havien estat pantalles anteriors, heredades del despatx de mon pare. Vaig tenir fins fa 5 mesos una CRT que va portar mon pare fa ja 4 anys, quan vam comprar l’ordinador, però la pantalla es va espatllar. Aleshores, enlloc de comprar-ne una nova,  vam aconseguir una altra del despatx de mon pare, una pantalla plana de 17”. Una gran millora respecte a l’anteriro, però tenint en compte que jo cada vegada feia servir més l’ordinador per veure sèries i pel·lícules, i que ja feia un temps que les pantalles havien començat a ser panoràmiques, la pantalla quedava ja una mica antiga, de fet era el mateix model que venia amb l’altre ordinador que teniem a casa, un que vam comprar ara fa 5 anys, així que us podeu fer una idea… I ara, per fi, tinc una pantalla pròipa, i molt, molt xul·la!

En fi, que estic content de l’adquisició!

Us deixe una foto de la pantalla on es veu també el meu cap per a que us pugueu fer una idea de la mida.

Salut!

Tres curiositats

Estava llegint les notícies al EL PAÍS digital i m’he trobat aquest titular:

Cárcel para ocho jóvenes judíos neonazis en Israel

No sé a vosaltres, però la sequüència de paraules “jóvenes judíos neonazis en Israel” trobe que no acaba de ser molt, diguéssim, coherent…

Veient això he recordat un altre titular, el qual ja havia sortit a una conversa aquest matí, que encara tenia menys coherència que aquest. És un titular publicat al diari El Mundo ara fa ja alguns mesos. El titular deia així (més o menys):

No adfo tenia ganas ni necesidad del genial pintoras de mala subtítulo falso páginas

La tercera curiositat està relacionada amb el món de la informàtica:

PER FAVOR! CUIDEU ELS VOSTRES ORDINADORS!!!

No els ompliu de merda, desfragmenteu els discs, formatejeu-los periòdicament…

Això ve a que avui he actualitzat l’iTunes de l’ordinador de la meva cosina. És un portàtil que va comprar fa uns tres anys. No l’havia formatejat ni netejat des d’aleshores. El resultat ha estat que l’ordinador ha estat més d’hora i mitja (de rellotge) per instal·lar la versió 8 de l’iTunes, que no arriba als 100 MBytes…

En fi, l’única cosa que puc dir és que tingueu cura dels vostres ordinadors, ja que dels titulars no en som responsables, com a mínim no d’aquests.

Salut!

Enjuto Mojamuto

Ací va un petit joc del gran Enjuto Mojamuto. Com a joc és cutre, però us farà rememorar alguns dels esquetxos més famosos d’Enjuto!

Joc d’Enjuto Mojamuto

Sis coses que em fan “estúpidament feliç”

Seguint un mem (de l’anglès meme, derivat de memory) que m’ha passat Joan, passe a fer una llista de sis detallets que aconsegueixen fer-me sentir un poquet més feliç:

- Veure que algú escriu un comentari nou al bloc (gràcies Joan!)

- Mirar les estreles una nit clara i fosca i començar a pensar en la quantitat de misteris que queden per descobrir més enllà…

- Acabar de veure un capítol de lost amb eixa sensació que no sé com descriure (havia de sortir el meu costat geek)

- Escoltar a algú que parla amb accent mallorquí a València, o algú que parla amb accent valencià a Mallorca.

- Descobrir-me a mi mateix somrient davan la pantalla per qualsevol detall (com aquest mateix)

- Recuperar la lectura després de llargues temporades llegint poc o gens…

Ara cal passar aquest petit joc a sis persones més, però no he sigut capaç de trobar sis persones que tinguen un bloc (bloc,  fotolog, etc…), les xarxes socials estan fent molt de mal en aquest sentit…

Així i tot hi ha quatre persones que segueixen conservant més viu o més mort (alguns molt morts) els seus respectius blocs. Aquesta seria una bona oportunitat per ells de reviscolar, encara que fora temporalment, el seu espai d’expressió. Li passe la pilota doncs a Miquel, Aina (a qui fa molt de temps que no dic res i me sap fatal…), als meus amics de Na en la Nevera i al Comandant Rampas.

Convertit al tuentisme :S

M’han convertit al tuentisme :S!!!

Júlia ha decidit registrar-me a la força al tuenti. I ahí estic.

En fi no se si ho miraré molt o poc o què, però vaja, de moment he pujat alguna foto i poca cosa més.

Stupid American Laws

Demà, 4 de novembre de 2008, tindran lloc les que els experts diuen que seran les eleccions més importants en la història dels Estats Units. OoOoOoOoOoh!

Aquest esdeveniment és tan sumament important per a la història mundial, tots els mitjans de comunicació estan cobrint-ho amb més entusiasme, gairebé, que les eleccions pròpies.

Un d’aquests mitjans és la ràdio, la qual tinc costum d’escoltar als matins mentre vaig i torne de la universitat. Avui, venia escoltant la Ser i estaven comentant que l’Amèrica profunda és molt conservadora i tradicionalista, una mostra del qual són les lleis, totalment estúpides, que hi ha a algun d’aquests estats. N’han comentat tres o quatre, avui jo us porte una mostra, una mica més extensa, d’aquestes lleis estúpides que he trobat a internet.

Estan ordenades per estats. La ciutat entre parèntesis és aquella on és vàlida la llei, si no n’hi ha cap és que és vàlida a tot l’estat.

Georgia

- Ningú pot portar un gelat a la butxaca si és diumenge.

- Està prohibit lligar una girafa a un pal elèctric o de telèfon (Atlanta)

- La gent no pot portar caputxes en públic (Dublin)

- Els balls eròtics estan prohibits en diumenge (Roswell)

Alaska

- Els dants no s’han de poder veure des d’un avió

Arizona

- Els rucs no poden dormir dins una banyera

- No pots tenir més de dos consoladors a una casa

- No es pot jugar a cartes al carrer amb un Natiu Americà (Globe)

- És il·legal que homes i dones de més de 18 anys els falte menys d’una dent quan somriuen (Tombstone)

California

- Cap vehicle sense conductor pot anar a més de 60 milles per hora.

- És il·legal portar a més de 200 ovelles al mateix temps per Hollywood Boulevard (Hollywood)

- No pots banyar a dos bebés dins la mateixa banyera al mateix temps (Los Angeles)

- Els gripaus no es poden llepar (Los Angeles)

Indiana

- El valor de pi és 3, i no 3.1415…

Massachussets (Aquest és una mina)

- Tots els homes han de portar un rifle a l’església els diumenges

- Els taxistes no poden fer l’amor al seient de davant del taxi durant el seu torn

- Una dona no pot estar al damunt en les activitats sexuals

- No es poden fer servir bales com a moneda

Montana

- La prostitució està considerada un “crim contra la família”

- És il·leagal per a un home i una dona tenir sexe en qualsevol postura que no siga la del Missioner

Nevada

- És legal penjar a algú que haja disparat al teu gos

Texas

- És il·legal munyir la vaca d’un altre

Podria dir-ne moltes més però seria excessivament llarg…

Espere que s’haja notat la ironia als primers paràgrafs…

Massa coses per un sol títol

Gairebé un mes és el que fa que no escric res en aquest bloc…

La falta de coses interessants a dir, el tindre el cap en altres coses, però sobre tot la mandra són els principals causants d’aquest abandonament. I em sap greu, ara que havia aconseguit mantenir un ritme regular d’actualitzacions. Però avui torne amb moltes curiositats.

Començarem per les coses referents a mi:

• Ja fa més d’un mes que ha començat el curs, i ni tan sols havia mencionat res. La veritat és que les coses per classes me van molt bé. Poca feina, i la que tinc m’agrada fer-la, bons companys, bons professors (no tots)… En la línia de l’any passat, canviant FFI per ADO.
• M’han encomanat una feineta! El director de la emva escola de Kung Fu m’ha demanat que els faça la web de l’escola, així que ara estic en pleno proceso creativo. Si algú vol veure el que tinc fet de moment i (em seria de gran ajuda) donar-me la seva opinió, la web de proves és aquesta, però us caldrà un nom d’usuari i contrassenya. Envieu-me un correu i us el diré.
• Els que em coneixeu sabeu a la meva família ens agrada molt viatjar. Fa cosa d’un mes vam trobar uns vols molt barats a Florència, i mirant mirant vam trobar també un hotel molt bé de preu a la ciutat així que vam decidir anar-nos-en el cap de setmana del 7, 8 i 9 de novembre!
• Me’n vaig a vore al Terrat Pack. El Terat Pack és un espectacle montat pel Terrat (òbviament) en què Buenafuente, Corbacho, Jordi Èvole i Berto ens faran riure una estona. El tema entrades és acollonant, tan sols fa una setmana que van sortir i ja només queden entrades soltes, i això que el preu no és cap broma (33€). N’hi havia unes per a estudiants, però el dissabte a la nit ja estaven esgotades..

I ara, una vegada satisfet el meu ego, us comentaré unes quantes cosetes més:

• La setmana passada vaig veure un capítol de Family Guy, en què Stewie i Brayan viatgen al passat, a l’Alemanya de la WWII i allà roben els uniformes a uns oficials nazis per passar desapercebut. El que resulta curiós de l’uniforme que porta Stewie és que a la solapa porta una xapa, tal com es veu a la imatge:
  

  Xapa de l

  Crec que no cal cap tipus d’explicació per entendre que ens vol dir Seth MacFarlane amb aquesta imatge…

En fi… Pensava que tenia més coses per comentar, però com em passa darrerament se m’han acabat les idees, el cas és que hi havia alguna cosa més que volia escriure. Bé, un altre dia serà, així tindre motiu per renovar més aviat.

Salut!

9 d’octubre en família

Ahir va ser 9 d’octubre i com tots els anys es van celebrar molts actes, organitzats per gents molts diverses. Des de la marxa del matí, la qual es va paralitzar temporalment degut a que “uns veïns” havien penjat una estrelada al balcó, fins a la cavalcada històrica on, atenció senyores i senyors (en especial Lorena), hi havia cavalls i tot. Uuuuoooooo!!!

Però aquests no son els actes que ens interessen. Allò que centra avui la meva atenció, i per tant la vostra, estimats (i escassos) lectors, és la manifestación catalanista e independentista, enguany una mica passada per aigua. Així i tot, i segons les notícies del 3 24, mil persones ens vam congregar ahir davall el lema: “Espanyolista qui porte xubasquero!!!”. Ah no, espera, que aquest era el lema de Josep xDDD. El lema de la manifestació d’ahir era, aquest si, “Pels nostres drets, pel nostre país”.

Tot i la pluja, la mani va anar bé, tranquileta dins del que cap, sense més incidents que la pluja (com a mínim que jo m’assabentés), fet al que potser van contribuir les desenes de Policies Nacionals que havien vingut. De fet, tinc la extranya sensació que cada any som menys manifestants i més policies. Ahir es notava especialment degut a la gent que degué decidir quedar-se a casa en vista de l’oratge. Com ja he dit, estavem en família.

En família també ens van fer sentir els Sva (us heu fixat com enllace els temes?) quan enmig del concert van començar a tocar la cançoneta del final de Doraemon, aquella que deia “Som els nens de la Terra, ajuntant les mans farem tots plegats…” (Som els xiquets de la terra… per a aquells que ho vegereu a Camal 9). La veritat és que m’ha vaig passar molt bé al concert, al qual va tenir lloc la reaparició de “Il grande: il padrino Toneti”! Després de dos anys de haver deixat el grup, el mític trompetista sva va fer una aparició triomfal al concert per deleitar-nos, sobretot amb la Rumba d’Amore!

I després de tot això i un dia de no fer absolutament res, encara queden per davant dos dies sencers per fer… Ja se’ns acudirà que podem fer, de moment aprofitar aquest petit descans, l’únic considerable que ens donarà el calendari aquest semestre!

Ens veiem!