Com començar un post després de 4 mesos sense posar res al bloc, i de 7 sense posar res més, diríem, “personal”?
La veritat és que m’hagués agradat anar escrivint alguna cosa més sovint, dels moments en què vaig saber que me n’anava a Estocolm, quan vaig saber que no tenia casa, quan la vaig aconseguir, els preparatius de la maleta, la setmana de relax en Mallorca, l’incident amb la maleta a tres dies de partir…
Arribats a aquest punt algunes d’aquestes coses ja no té sentit que les explique, més perquè bé eren coses del moment, o no ja les vaig explicar via facebook. D’altres potser sí que podria explicar-les aquí, però tocaria fer un exercici de memòria i, amb el poc que solc escriure, no vaig a posar-me a contar coses que van passar fa diversos mesos. El que si que faré serà tornar enrere unes setmanes i intentar contar-vos les coses que m’han passat fins ara a Estocolm, així com intentar mantindre un ritme d’escriptura constant per poder explicar-vos les coses que passen per ací.

A partir de demà, espere, començaré per explicar-vos l’arribada a Estocolm i els primers dies que vaig passar ací amb els pares i Júlia, i més tard també amb Joan i Fernando, abans de començar el curs de suec.

Re M
Benvolgut, permet-me suposar
_________________________________________________La M
que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial
____________________Sol M_____________si m
més o menys així com jo, estàs assabentat
__________________________________________La M
de la meva existència, de les coses que faig
_____________________Re M
Benvolgut, jo ho reconenc, què hi faré, covard de mi,
_____________________________________________La M
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
___________________Sol M____________________si m
vostres són les promeses que ningú no complirà,
__________________________________________________La M
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
_______________________________Re M
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
________________________________________________________La M
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
______________________Sol M_________________si m
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
__________________________________________La M
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
______Sol M________La M_______Re M____Sol M_________La M__________Re M
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
_______La M_____________________________Sol M_______________Re M
Tu assenyales l'àbsis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
_____si m________Sol M___________La M
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
_________si m_________Sol M____________La M
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
___________Re M
estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.

Està ripejat a 320 Kbps, que és la màxima qualitat que suporta mp3 i comprimit ocupa 95 MB.

Després d’escoltar-lo tres vegades al llarg del matí puc dir que està molt bé. Gaudiu-lo!

10 milles per veure una bona armadura

01. Benvolgut
02. La cançó del soldadet
03. El gran salt
04. Boomerang
05. La bola de cristall
06. Aniversari
07. Flor groga
08. Criticarem les noves modes de pentinats
09. El Miquel i l’Olga tornen
10. Deixa-la, Toni, deixa-la

***

http://www.megaupload.com/?d=G2NJVJA6

Em resulta curiós no haver-la trobat per internet, dues setmanes després que sonara per primera vegada la cançó, així que m’he decidit a treure-la i compartir-la amb qui vulga tocar-la.

La cançó consta de tres estrofes, al final de cadascuna de les quals està la tornada, i totes tres estrofes tenen la mateixa estructura. Entre la segona i la tercera hi ha un tros que és instrumental, durant aquest tros es manté el Do M que es venia tocant de la tornada anterior.

I sense més preàmbuls, aquí teniu la lletra completa amb els acords:

         Do M                                                      Re m
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
         Fa M             Sol M            Fa M                    Do M
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”.
                                                  Re m
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
         Fa M             Sol M            Fa M               Do M
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
                                                  Re m
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
         Fa M                          Do M
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
                                                    Re m
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
         Fa M                Sol M            Fa M        Sol M      Do M
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
             Re m       Fa M            Sol M                  Do M
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
             Re m       Fa M      Sol M              Do M
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord, acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda una veritat:
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.

"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"

Tot i que es pot seguir, no es veu massa bé, així que el que us recomane és que us ho copieu al Bloc de Notes, TextEdit, Gedit, o similars per poder-ho veure millor, ja que aquesta era l’única forma d’aconseguir que es veieren les línies senceres sense que es tallaren o s’inseriren bots de línia no desitjats.

- Tu crees que a los cincuenta no vas a beber?
- Hombre, yo espero tener a los 50 la vida resuelta.

Que cadascú traga les seues conclusions.

Potser sou d’aquells que una volta us poseu a estudiar us oblideu de tot el vostre entorn de tal forma que ja pot estar sonant la vostra cançó favorita que per vosaltres no serà més que una remor de fons que us fa companyia. Per sort o per desgràcia, aquest no és el meu cas i si sona una cançó que conec, inconscientment comence a cantar la lletra, distraient-me en major o menor mesura del que estic fent.

Quina és la solució? Escoltar cançons instrumentals o bé escoltar música que no conega, o que conega poc, de forma que el meu cervell no tinga la temptació de distreure’s massa.

Fa uns anys optava per escoltar bandes sonores que tenien alguns temes instrumentals i els que eren cantats habitualment no coneixia la lletra (La banda sonora de Kill Bill 1 i 2, per exemple, m’ha acompanyat en tots els exàmens de matemàtiques des de 1r de batxillerat), però l’any passat vaig canviar una mica de rutiens.

Estava subscrit a un bloc que anava publicant, junt amb un enllaç per la descarrega, diferents discs, la major part d’ells en català. I un d’aquells discs va ser Bed & Breakfast, d’Els Amics de les Arts. En aquells moments, almenys a terres valencianes, eren uns desconeguts. De tot el meu cercle d’amics només una altra persona (que jo sàpiga) havia començat a escoltar-los aleshores. El nom del grup em va semblar curiós i vaig pensar que podien estar bé. Un any després tinc el B&B i el B&B + Castafiore Cabaret remasteritzat, una samarreta i he anat a 4 concerts d’ells, dos a València, un a Vinaròs i un altre a Barcelona, per tant crec que puc dir que vaig fer una bona elecció de grup.

Enguany estic escoltant uns quants grups, però sobretot dos: Mishima, que ja porten un temps voltant i els he escoltat un poc, però massa poc per coneixer-los bé, i MiNE!, l’autentic descobriment d’enguany, que van guanyar el SONA 9 l’any 2009 i van treure el disc a finals de 2010.

Una eina molt útil per aquest tipus d’objectiu és Spotify i més des que pots veure les llistes de reproducció dels teus amics. Gràcies a això he descobert també a una cantant sueca (sueca, sí, de Suècia, no de Sueca) que es diu Melissa Horn, així vaig preparant-me per l’Erasmus.

Alguna altra recomanació?

Al llarg del matí han anat apareguent a les diferents xarxes socials algunes perles com:

Elicitame la viiiiidaaaaaaaauuuu, EEEElicitame la VIIIIIIIIIDDAAAAAAUUUU

Elicitas o Verificas?

Mi ERS me la robaaarooonnn, mientras yo programaba.
Mi ERS me la robaaarooonnn, anocheeee mientras diseñaba.
Donde estará la ERS, donde estará la ERS….

- Toni

Joan també ha tingut el seu moment de glòria a twitter i a Facebook (tot i que el de FB no és d’avui):

joapuipe Hasta la polla, uuuooo // de las mentiras de idr. // Hasta la polla, uuuoo // de su falta de cohesión. (El Reno Puigcervero) 14/1/11 12:43

Però el punt àlgid del matí ha estat quan Toni ha tingut la fantàstica idea de crear una secta. A continuació la llista de preceptes:

Tot i que no està relacionat amb IDR també ha tingut molt d’èxit un comentari de “Maxi mariquita”, que ha hores d’ara agrada a 15 persones.

L’altre dia vaig anar a una tenda. Per respecte potser no hauria de dir el nom, però el diré, tot i que el que contaré segurament és aplicable a la major part de llocs d’aquest tipus.

L’altre dia vaig anar a la fnac. Una de les coses que volia mirar era un ratolí que funcionés via bluetooth, ja que al mac els ports USB no sobren, però en canvi ve equipat amb un flamant bluetooth que a penes he fet servir. Podria comprar-me un Magic Mouse d’Apple, però tot i que la idea em sembla fantàstica, aquest és prou car i, sobretot, no em sent gens còmode amb un ratolí tan planet.

El cas és que vaig demanar a un dels empleats de la Fnac pels esmentats ratolins bluetooth. La conversa va anar més o menys així:

- Hola, estic buscant un ratolí bluetooth.

- Pues sí, mira, tienes estos de aquí, por ejemplo.

M’ensenya uns ratolins de Microsoft que venen amb un nano transmissor USB.

- No, però jo el vull sense el receptor, vull un que no m’ocupe un port USB. Com els d’Apple.

- Este puede funcionar también sin el receptor, és solo por si no tienes.

- Si? Segur?

- Sí, sí.

- Bé, doncs gràcies.

Jo tenia els meus dubtes i, tot i que a la caixa no deia res ni de que si ni de que no, ho vaig deixar córrer, però ahir vaig tornar a la fnac i com que no hi havia aparcament vaig decidir aparcar dins el garatge i vaig pensar que el compraria i si no ja el tornaria. I això vaig fer.

Efectivament, com podeu imaginar, sense el transmissor això no funcionava ni a patades així que me toca tornar a la Fnac a tornar-lo un dia d’estos.

Si normalment no m’agrada demanar perquè tinc la sensació que els que m’atenen saben menys que jo, aquest fet només fa que alimentar aquesta teoria. Si no ho saben, que ho diguen, però dient que sí quan és que no, només aconsegueixen que jo encara m’emprenye més.

Al final, uns dies més tard vaig tornar a la Fnac i vaig tornar el susodixo ratolí.

1. He fet el primer examen
2. Ha sigut un examen de merda

Avui començaven els examens a la meua escola després d’haver acabat ahir les classes. El primer examen era Xarxes, una assignatura anual que per al meu gust es interessant per mirar-te algunes coses pel teu compte, però no quan te l’has d’estudiar. A més és de les 3 difícls del semestre.

L’examen ha sigut un desastre. Preguntes totalment diferents a les d’altres anys, massa poc temps (com a mínim per a mi, i mira que jo solc fer els exàmens prou ràpid), preguntes de coses que dius “això no cau segur, en la quantitat de coses més importants i interessants que hi ha, no crec que pregunten una cosa d’estes”. I no ho dic jo. Tots (o gairebé tots) hem eixit cagant-nos en tot. En fi, l’avantatge és que hi ha juny i setembre per davant, però no mola gens començar així el període d’examens.

El pitjor és que la tralla no ha fet més que començar. Divendres, sense tindre a penes temps entre mig, examen d’IDR, l’assignatura més inútil i estúpida que et pugues tirar a la cara, però que no saps què poden preguntar, ja que només hi ha penjat 1 exercici (no un examen, no, un únic exercici). I per acabar d’arrodonir-ho, dilluns toca l’examen d’AIC, en principi el més difícil del semestre, tot i que després de vore el d’avui, tinc la sensació que només es pot anar a millor.

A partir d’ahí ja es calmen les coses. Venen els examens més assequibles i amb algun dia més per estudiar i descansar entre mig, cosa que s’agrairà enormement.

En fi, aniré informant.