Gairebé un mes és el que fa que no escric res en aquest bloc…

La falta de coses interessants a dir, el tindre el cap en altres coses, però sobre tot la mandra són els principals causants d’aquest abandonament. I em sap greu, ara que havia aconseguit mantenir un ritme regular d’actualitzacions. Però avui torne amb moltes curiositats.

Començarem per les coses referents a mi:

• Ja fa més d’un mes que ha començat el curs, i ni tan sols havia mencionat res. La veritat és que les coses per classes me van molt bé. Poca feina, i la que tinc m’agrada fer-la, bons companys, bons professors (no tots)… En la línia de l’any passat, canviant FFI per ADO.
• M’han encomanat una feineta! El director de la emva escola de Kung Fu m’ha demanat que els faça la web de l’escola, així que ara estic en pleno proceso creativo. Si algú vol veure el que tinc fet de moment i (em seria de gran ajuda) donar-me la seva opinió, la web de proves és aquesta, però us caldrà un nom d’usuari i contrassenya. Envieu-me un correu i us el diré.
• Els que em coneixeu sabeu a la meva família ens agrada molt viatjar. Fa cosa d’un mes vam trobar uns vols molt barats a Florència, i mirant mirant vam trobar també un hotel molt bé de preu a la ciutat així que vam decidir anar-nos-en el cap de setmana del 7, 8 i 9 de novembre!
• Me’n vaig a vore al Terrat Pack. El Terat Pack és un espectacle montat pel Terrat (òbviament) en què Buenafuente, Corbacho, Jordi Èvole i Berto ens faran riure una estona. El tema entrades és acollonant, tan sols fa una setmana que van sortir i ja només queden entrades soltes, i això que el preu no és cap broma (33€). N’hi havia unes per a estudiants, però el dissabte a la nit ja estaven esgotades..

I ara, una vegada satisfet el meu ego, us comentaré unes quantes cosetes més:

• La setmana passada vaig veure un capítol de Family Guy, en què Stewie i Brayan viatgen al passat, a l’Alemanya de la WWII i allà roben els uniformes a uns oficials nazis per passar desapercebut. El que resulta curiós de l’uniforme que porta Stewie és que a la solapa porta una xapa, tal com es veu a la imatge:
  

  Xapa de l

  Crec que no cal cap tipus d’explicació per entendre que ens vol dir Seth MacFarlane amb aquesta imatge…

En fi… Pensava que tenia més coses per comentar, però com em passa darrerament se m’han acabat les idees, el cas és que hi havia alguna cosa més que volia escriure. Bé, un altre dia serà, així tindre motiu per renovar més aviat.

Salut!

12 dies…

5800 km…

11 ciutats…

26 trens…

Doncs si, aquestes són les dades numèriques del viatge. Ha estat un viatge molt llarg, i al mateix temps molt curt. Moltes coses hem vist i ens han passat al llarg d’aquests tan sols 12 dies que ens ha durat el viatge. Hem vist 11 ciutats diferents en més o menys profunditat a les quals dessitgem poder tornar amb més temps.

Però tot i la falta de temps, el viatge ens ha encantat. Ho hem passat molt bé i hem estat a molts llocs als quals mai haviem anat i alguns que si que haviem visitat i que ens havien agradat abans.

Tinc recollides a una llibreteta certes curiositats i alguns escrits del viatge, el qual penjaré algun dia d’aquests. De moment, però, done per acabada l’aventura europea!

Us deixe aquí un mapa amb l’itinerari complet del viatge:

Mapa d'Europa. Feu clic damunt la imarge per ampliar.

Bé, doncs aquí ho deixe. Espere que us haja estat (mínimament) entretingut llegir aquestes línies que us anava deixant ja que a mi m’ha fet molta il·lusió veure que us enrecordaveu de mi quan veia que les visites i els comentaris es disparaven aquest més. Gràcies!

Efectivament, al igual que a la pel.licula, nosaltres estem tambe a Bruges.

Ahir vam passar el dia a Amsterdam. Es una ciutat xula, amb els canalets, els milers (o milions) de bicicletes que veus al carrer, els edificis, amb un tipus d’arquitectura que no es veu a Espanya…

Vam llogar dues bicis tipiques (dutch bikes, els deien) que no tenien frenos al manillar, per frenar havies de pedalar cap enrere.

Van anar a dinar a un parquet i quan vam acabar vam pensar que ens n’aniriem per ahi, sense mirar cap planol fins una hora mes tard. Resultat: una hora despres estavem a prendre per cul del centre de la ciutat (fins i tot vam arribar a sortir d’aquesta) i sense ser capasos de trobar-nos al mapa, de fet crec que ni sortiem. Pero be, preguntant al final vam aconseguir arribar a temps per tornar les bicis i agafar el tren cap a Bruges, on estem ara i ens disposem a visitar.

He afegit noves fotos al flickr!

Passeu-ho be!

La resposta a la pregunta és molt fàcil:

Agafes el metro en Alexanderplatz, una parada, surts i està al carrer

Dit així sembla molt fàcil, a que si?

Bé, comencem amb els problemes: on està l’Alexanderplatz? En quina direcció cal agafar el metro? Quan arribem com se troba el carrer?

Si això afegim que no tens plànols del lloc i que és de nit, tens un problema.

Val, aclariré la situació: el lloc és la ciutat de Berlin, i el Wombat, no és un animal, sinó un alberg.

Doncs així estavem nosaltres quan vam arribar ahir a la nit a l’estació de Berlin, amb les oficines de turisme tancades i una informació poc precisa.

Val a dir que així i tot el vam trobar molt ràpid. Tan sols vam haver de preguntar a una policia que no parlava anglès, i que una dona i una parella d’homosexuals que parlaven castellà, ens oferiren la seva ajuda i ens digueren com anar, més o menys, si això li sumes un poquet de sort, trobaràs l’alberg.

I ja porte 170 paraules en una tonteria…

A Praga molt bé, realment m’agrada molt la ciutat, ahir al matí vam veure el castell i a la tarda vam agafar el tren capa Berlin.

I avui, per fi Berlin! Realment en tenia ganes, mai hi havia estat i sempre m’havia fet ilusió anar-hi. Al matí hem fet un free tour a peu, que ha resultat que havies de pagar la voluntat. La voluntat han estat al final tan sols 5€, perquè tot i que voldriem haver-li donat més al guia que ho ha fet molt bé, tan sols teniem 5 20 o 50 € i no era plan…

Al tur hem conegut a dues pamplneses (es diuen així les habitants de Pamplona?) amb les quals hem fet una volta quan hem acabat el tour i hem quedat per fer unes cerveses a la nit, abans d’agafar el tren cap a Amsterdam, que surt a les 00:34.

I això, demà Amsterdam, demá passat Bruges, a l’altre Berna, i després ja de tornada!

Ja us conaré més coses!

Salut!

Efectivament, com bé ha dit Lor, perdérem el tren a Viena, però ara ja hi som. Hem arribat avui de matí tal com estava previst, ´la diferència ha estat que vam sortir a la 1:26 enlloc de a les 20:28 com estava previst, però no passa res, ací estem i demà a la nit partim cap a Praga.

Avui hem anat a Bratislava, que està a una hora en tren de Viena,  i hem estat tres horetes passetjant per la ciutat.

Que sapigau que estic escrivint tots els dies cosetes a una llibreteta que després penjaré a internet per a que qui vulga (seran pocs) ho puga llegir.

Bé, ja us contaré més coses!!!

Ara estem a Venècia, finalment, després de tanta peripècia. Vam arribar ahir a la nit després de dos trens des de Monaco.

Ahir de mati al final, anarem a Monaco des de Nice i ens vam quedar flipats amb els iots i cotxes que s’hi veien.

Aquesta nit agafem un tren nocturn cap a Viena, on arribem demà de mati sobre les 8:30.

Ja us contarem més coses.

A reveure!

Aci estem, a Nîmes, una ciutat francesa famosa per la Maison Carré i les Arènes. El tecla és rarissim, i m’estic tornant boig per escriure bé. Avui agafarem un tren cap a Niça, i demà anirem a Venècia.

Ja us contaré, perquè m’és imposible escriure…

Au revoir!!!

me & my tiket

Amb canvi d’imatge i ulleres noves comence els preparatius del viatge. Avui hem anat a comprar els tiquets de l’InterRail, així com el bitllet fins a Portbou. L’única cosa que sembla clara de moment és que intentarem anar fins a Venezia, la resta ja se verá. De fet ni tan sols tenim bitllet de tornada, el dia que arribem a Perpignan ja mirarem com podem tornar fins a València.

Demà tocarà preparar-se tota la maleta, mirar que falta i anar a comprar.ho, adquirir provisions de menjar, però de moment toca centrar-se en Rafelbunyol, al qual aniré disfressat de…  disfressat, si més no.

Bé ja us aniré contant com avança la nostra peripècia europea.

Salut!

No volia escriure res fins que no fos més o menys segur, però sembla que ja ho és:

Me’n vaig d’InterRail!

La cosa és que la idea va sortir divendres a la nit als Quintos de Benimaclet i al final sembla que ens n’anirem Miquel i jo a finals d’aquesta setmana!

En principi la nostra idea és anar-nos-en uns 10-12 dies, partint d’ací el diumenge dia set cap a Perpignan i, tot i que subjecte a molts canvis, més o menys la idea de l’itinerari és la següent:

València – Sud de França – Nord d’Itàlia – Àustria – República Txeca – Alemnaya – Països Baixos – Bèlgica – Suïssa – València

Com podeu veure, és un recorregut llarg, que no sabem si serà factible o no, però ja anirem veient-ho pel camí.

Bé, ja se vorà, encara ens falta comprar els bitllets, matriucular-nos, treure’ns el carnet internacional d’estudiant, pereparar les disfresses,  sobreviure a Rafel… Vaja, que en menys d’una setmana ens n’anem i encara queden moltes coses per fer…

Ja us aniré contant més coses!